De xicotets,si tinguem germans,sempre hi ha una miqueta de "cels" pel mig. Sempre s'ha dit que el xicotet es el mes mimat i que te mes privilegis que el major. Els pares i mares tenen que lluitar contra estes reaccions naturals dels seus fills i intentar reconduir les diferents situacions cap a bon port. Hui en dia, hi han fins i tot, llibres d'autoaprenentage per als pares, que no saben com actuar en situacions de "cels"...no faré cap comentari.
A casa vivíem mon pare, ma mare, les meues germanes i jo, que era el xicotet(segons la normativa social:el mimat).
Ningú mai m'havia sorprès tant, com aquell dia que mon pare, va entrar a casa en un tros de figuera de pala, i la va penjar en el marc de la porta del menjador. Me’l vaig quedar mirant extranyat i abans que li preguntara res, em va mirar i amb cara de complicitat em va insinuar silenci.
Van passar els dies, les setmanes i ningú va dir res del tros de figuera de pala. Ningu l'havia vist? perquè servia allò penjat a una porta?Un bon dia va desaparèixer i no es va saber mes.
Passats els anys, mon pare, ens va explicar que allò ho havia penjat perquè les meues germanes tenien cels entre elles i per desfer aquesta situació calia que la persona que tenia "cels", passara per baix d'una porta amb un tros de figuera de pala.
Tots vam esclatar a riure, però ell va insistir:la solució li havia donat resultat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada