Ma uela sempre emblanquinava la frontera i el corral ara, a l'estiu, per tindre-ho tot net i lluidor per a festes.Encara hi ha gent que emblanquina en calç i en pinzells grossos de palma, aquells que de xicotet em recordaven a la torxa de l'escultura de la llibertat.
Fa alguns anys, emblanquinar era tot un ritual i de vegades, per desgracia, s'havia de fer abans de l'estiu, quan algun familiar faltava i calia repintar de calç l'habitació, per netejar i purificar. Pintar les fronteres, a l'estiu, era una altra cosa. Era llavar la cara a les cases dels pobres i donar la benvinguda al bon temps, al temps de renaixer i creixer, al temps del foc i la calor.
A mi m'encatava mirar com desfeia la calç amb l'aigua. Els majors ens deien: "no s'arrimeu al poval de la calç que crema!" i com totes les coses que ens prohibien, els xiquets, buscant els riscos de les coses desconegudes i perilloses, romaniem seguts a una distacia prudent, pero amb els ulls fixats a l'espectacle de vore bollir els tarrosos de calç en aigua.
En refredar-se la barreja d'aigua i calç, ja teniem la pintura quallada, i per donar-li mes vida al blanc pur, empraven el blavet:Un concentrat industrial de pintura de color blau.
A l'hora de pintar, el blanc cobria un any mes el blanc vell i tot era com una llum nova del color de la saba de la figuera.I en acabant, s'afegia mes blavet a la pintura fins quedar blau cel i amb aquesta pintura es pintaven els marcs de les finestres.
Sempre havia pensat i preguntat, per que blau i no roig, o verd, o groc...i ningú em donava una resposta.
Fa unes setmanes, entestat en saber mes dels mites i tradicions paganes,obstinat com estic aquests mesos amb la mitologia valenciana, en busca de respostes, vaig fer camí a alguns paratges i masos catalans on les bruixes i bruixots feien de les seues. I allí va ser on vaig trobar vaig trobar resposta.
Resulta que el blau es l'únic color que espanta les bruixes i els mals esperits, i per això la gent d'abans, aferrissada a la creença de les bruixes, els mals d'ull, les malediccions...va començar a pintar els llindars de portes i finestres de blau, per aconseguir així, la protecció contra les desventures.
Hauriem de ser capaços, no nomes de recordar, sino de mantindre viva , d'alguna manera, esta tradició tan nostra.Potser, el blavet, es mes important del que pensem, i es la tradició mes xicoteta que tinguem, però no per això deixa de ser important, ans al contrari, ho es mes.
