divendres, 11 de juny del 2010

EL SOLC

 
Posted by Picasa

Una polseguera de terra roja s'alçava darrere de la muleta. El sol ens banyava l'esquena amb suor. Les espardenyes de careta avançaven a pas lent enfonsant-se en la terra, mentre les cuetes de rastrell ens seguien corrent espavilades pel solc. Mon pare feia els cavallons amb la mula i jo refeia les puntes i les vores amb l'aixada.
La junça i les verdolagues ens guanyaven la batalla cada setmana,sobretot la junça que tornava a eixir al sendemà, però nosaltres no ens rendíem...

La calma venia quan el motor de la muleta parava i tornàvem a escoltar el cant dels verderols, cagarneres i gafarrons. Ens traiem el barret de palla(aquell que varem comprar en la fira de Xàtiva) i ens regalimaven les gotes de l'esforç pel front.
-fumem o que?-em deia mon pare
Jo no fumava, però sabia que en el vocabulari del llaurador,fumar significava parar a descansar, beure aigua del botijo i liar un cigarret per fumar(si es que fumaves)

Repreníem la faena, ja en vistes al dinar:Paella d'estiu en bajoqueta i fesols de la pelailla, aigua fresca i vi, meló d'alger i per rematar els postres...coca de llanda i llimo.
El dinar ens portava a la sesta i als contes que ma mare contava als mes xicotets el del mig pollet i el de la raboseta i el compare llop.

divendres, 4 de juny del 2010

SOL I OMBRA

Antigament podíem vore, tomaques,nyores i ditets que penjaven de les finestres de les cases solejades.
Ametles,anous i faves que s'estenien en els terrats plens de sol.
Al recer de les cambres ventilades, penjaven melons de tot l'any, fulles de tabac i espigues de panís.
En el rebost i les covetes fresques embotits de la matança,oli en gerres de fang i olives adobant-se.

L’altre dia,mentre tots feien la siesta i jo em passejava pel jardi, vaig vore damunt de la bassa, a ple sol,una llanda per al forn plena d’ametles pelades assecant-se.Vaig suposar que eren per a fer les pastes de la comunio de la meus neboda(...rollets de flora mmm que bons!)Al terra damunt d'una tela de sac, hi havien faves granades que mon pare havia estes al sol per poder, a la tardor, menjar-nos-les bullides en herba sana i ditet.
Dins de la caseta, en la part mes fresca, hi havien panotxes de panís lligades a manolls i penjades del sostre i faves cosides amb fil de coto per fer llavor. En la paret del fons, on el sol no pega mai: rames de llorer, betònica i espígol

Acabe d’enrecordar-me que a casa tinc un saquet d’anous i ametles de l’any passat i encara no les he trencat, ni les he bollit per pelar-les...en canvi si que vaig anar al supermercat a comprar-ne!!!!
Vaig a buscar el martell!