LA FOGASSA

A mi sempre m'ha agradat mes la mona.La de pascua:la neula, la molla dolça i recremada per damunt i el cim dolç i ensucrat del caramull.Pero ara que ve tots sants, m'he enrecordat de la fogassa.
El mes passat, mon pare, va collir les anous i m'hen va donar un saquet,a casa ja tenia atmetles marcones d'enguany.
Quan he arribat a casa he anat directe a la meua llibreria: Bernat capó i els costumaris, Joan Pellicer i les plantes, Josep Pla i la vida rural,fuster i l'albufera, Sanchis Guarner i les teories d'identitat, Estellés i la seu sentiment etern, Joan Amades i les tradicions,Antoni Furió i la nostra història...buscant, buscant, l'he trobat.Menjar i Gaudir a la Vall d'Albaida(ben bé podria ser a les comarques centrals)escrit per Agueda ureña i Isabel Guerrero i editat per la caixa ontinyent.Un llibre magnific, unic, complet i imprescindible en les llibreries de casa vostra.Sempre que vull cuinar en sabor a Vallada, mire este llibre.
L'he fullejat i, com sempre, m'he entretingut en altres receptes, he vist una que parlava de les xitxorrites (xitxurrutes en vallada i llardons en altres pobles)amb aixó feien una coca per a berenar el dia de la matança(ja escriure mes extensament de la matança i el seu proces).
He arribat on posava La Fogassa i he començat a legir i fer.Vos deixe la recepta per si en voleu fer.No perguem la tradicció...recuperem-la!

INGREDIENTS

-1KG DE FARINA
-3 OUS
-UNA QUARTA DE SUCRE
-4 NEULES
-100G DE RENT
-OLI( GOTET DE VI, per als mes joves got de tallat)
-AIGUA(GOTET DE VI)

ELABORACIÓ:

Escalfeu l'aigua i desfeu-hi el rent.
afegiu els ous, el sucre i la farina, mesclant-ho i pastant-ho.
Deixeu-ho fer bo tapant-ho amb un tovalló-.
Repasteu la massa i dividiu-la en boles iguals pero noles aplaneu fins que no estiguen totes.
Aplaneu-les damunt de les neules i poseu-li les anous i les ametles.
Banyeu amb un pinzell la superficie de la fogassa i per damunt poseu el sucre.
Poseu-les alforn fort i calent durant mitja hora.

BON PROFIT!

LA ROTONDA DE L'OLIVERA

Sempre se’m fa pesat anar a treballar per la nacional: semàfors, bonys per reduir la velocitat, rotondes...En aquella rotonda de l’eixida de la ciutat hi ha una olivera centenària que van dur d'un bancal mil•lenari de terres endins. La mar li ha donat ales i ha enlairat les seues branques al cel.

Les vesprades d’octubre, desprès de dinar, els uelos ixen de passeig al sol: Cami ral, pla d'en boet o passeig del collao.
Aquell home era de d'un poblet de Jaen. Li deien Pepe. tenia 83 anys. Quan la dona va faltar, va vindre a viure a la ciutat. D'aixó ja feia 10 anys.

Era una vesprada d'entre setmana de primers d'octubre, cap a les tres i jo ixia de casa camí de la feina. Per anar a buscar la nacional cal passar per un seguici de rotondes. La rotonda de l'olivera n’és una. Verd, primera..aquell dia l'olivera de la rotonda no estava sola, aquell uelo que havia tingut que deixar la seua vida en el poblet i vindre a ciutat, estava agarrant les olives verdes i tirant-les al cabasset que portava.
Vaig tornar a fer la rotonda i vaig agarrar la primera ixida per aparcar. Al acostar-me l'home em va mirar i va continuar, esta vegada amb mes bon ritme, com si li anés la vida amb alló.
-Son per adobar- hem va dir.
Vaig seure amb ell i vam conversar obertament. Ell hem va explicar com adoben les olives a Jaen i jo li vaig explicar com fem nosaltres les olives de sosa.

Cada octubre Pepe cull les olives de l’olivera de la rotonda per adobar-les a casa i ho fa des de que va vendre les oliveres que tenia al poble i va abandonar la vida que segueix el pas de la natura i els seus temps: la vida dels llauradors.

FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.

Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare.
Porte a Anna , a vore la bacorera del marge, i aprofite per explicar-li per que hi han figueres que fan bacores i figues en un mateix arbre. Ella te paciència, i escolta sempre alló que li explique, encara que se que a voltes em faig pesat parlant de coses del camp.
La foscor va envaint la serra d'Engra i poc a poc s'inunda de nit tot la vall. El passeig de retorn el fem mes apresseta perquè comença a refrescar.Ara el vent bufa amb mes força. La claror somorta del llum de bateria i l'olor a cafè ens guia de camí a la caseta.