FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.

Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare.
Porte a Anna , a vore la bacorera del marge, i aprofite per explicar-li per que hi han figueres que fan bacores i figues en un mateix arbre. Ella te paciència, i escolta sempre alló que li explique, encara que se que a voltes em faig pesat parlant de coses del camp.
La foscor va envaint la serra d'Engra i poc a poc s'inunda de nit tot la vall. El passeig de retorn el fem mes apresseta perquè comença a refrescar.Ara el vent bufa amb mes força. La claror somorta del llum de bateria i l'olor a cafè ens guia de camí a la caseta.