dimarts, 12 d’octubre del 2010

FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.


Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare.
Porte a Anna , a vore la bacorera del marge, i aprofite per explicar-li per que hi han figueres que fan bacores i figues en un mateix arbre. Ella te paciència, i escolta sempre alló que li explique, encara que se que a voltes em faig pesat parlant de coses del camp.
La foscor va envaint la serra d'Engra i poc a poc s'inunda de nit tot la vall. El passeig de retorn el fem mes apresseta perquè comença a refrescar.Ara el vent bufa amb mes força. La claror somorta del llum de bateria i l'olor a cafè ens guia de camí a la caseta.

2 comentaris:

  1. Molt bé Vicens sembla que ho estigui vivint..... jo també vaig arribar a Vallada fa molts anys i el teu tio Ricardo emb va mostrar tota la horta dels teus avis i la serra d´Engra ...... que indrets mes bonics ....

    ResponElimina
  2. Les coses xicotetes son les que ens fan tindre una vida mes plena.Aquestes coses que conte al bloc, son aquelles xicotetes i grans coses que vivim el dia a dia i moltes vegades no donem molta importancia.I la tenen!Una abraçada a tots!

    ResponElimina