Al carrer, el ponent de l'estiu bufa flames de calor infernal. Sempre la trobe seguda al sillonet de vímet de l'entrada, ventant-se en un palmito o resant en llatí en un to molt baixet.
M'encanta seure al seu costat i parlar de les novetats del poble, de es xafarderies del veïnat,dels canvis de l'oratge, de les coses de la vida...
L'altre dia vaig anar a vore-la i a fer unes fotos de la casa. Ella es va estranyar, però em va deixar fer.
Desprès de conversar una estona vaig creuar el corral i
vaig entrar al taller. Li diguem taller perquè era on abans ma uela i algunes veïnes s'ajuntaven per treballar fent cistelles de vímet.
L'escala que puja a la cambra, no te barana i està tota emblanquinada. Al arribar dalt, et trobes la cambra gran a la dreta i la pallisa a l'esquerra amb una porteta que dona al terrat on abans hi havien les conilleres.
La cambra es llarga i estreta, forma un rectangle amb dos finestrons al costat que donen al corral. La pallisa es mes xicoteta, però amb el sostre mes alt.Tot esta ple de coses antigues i no tan antigues, d'utensilis que ja no s'utilitzen, de ferraments del camp...
Quantes histories, quantes vivències en aquella cambra, quanta vida suspesa en la calma morta de la pols i la foscor...
Vicent, enhorabona pel bloc.
ResponEliminaHe de confessar que tinc una gran "enganxamenta" amb cambres, pallisses i tot eixe univers d'objectes evocadors d'altres temps, alguns encara poden seguir oferint els seus serveis, a la foto, reconec la marraixeta del mig, crec recordar que era de licor carmelitano, l'etiqueta fa anys que va desaparéixer i que venien al "colomato", a ma casa encara s'utilitza per dur l'oli de les gerres al guisador.
Paco GB.