Al girar la cantonada, el teu cos; llis; etern.
Jo et mire des de l'altra banda, ferèstec, eixut.
i tu, avances i avances...i avances!
i darrere teu el mar va bolcant flocs de llum, de brins de sol.
I encara mes, tu avances;
avances a pas lent; però avances
i vas pintant cada petjada amb roselles i lliris, amb geranis i tulipes, amb liles i calèndules...
i
amb tota la llisor del cel de maig a les mans, com un seguici vital, portes la primavera fins a casa..
