dimecres, 27 d’octubre de 2010

LA FOGASSA

A mi sempre m'ha agradat mes la mona.La de pascua:la neula, la molla dolça i recremada per damunt i el cim dolç i ensucrat del caramull.Pero ara que ve tots sants, m'he enrecordat de la fogassa.
El mes passat, mon pare, va collir les anous i m'hen va donar un saquet,a casa ja tenia atmetles marcones d'enguany.
Quan he arribat a casa he anat directe a la meua llibreria: Bernat capó i els costumaris, Joan Pellicer i les plantes, Josep Pla i la vida rural,fuster i l'albufera, Sanchis Guarner i les teories d'identitat, Estellés i la seu sentiment etern, Joan Amades i les tradicions,Antoni Furió i la nostra història...buscant, buscant, l'he trobat.Menjar i Gaudir a la Vall d'Albaida(ben bé podria ser a les comarques centrals)escrit per Agueda ureña i Isabel Guerrero i editat per la caixa ontinyent.Un llibre magnific, unic, complet i imprescindible en les llibreries de casa vostra.Sempre que vull cuinar en sabor a Vallada, mire este llibre.
L'he fullejat i, com sempre, m'he entretingut en altres receptes, he vist una que parlava de les xitxorrites (xitxurrutes en vallada i llardons en altres pobles)amb aixó feien una coca per a berenar el dia de la matança(ja escriure mes extensament de la matança i el seu proces).
He arribat on posava La Fogassa i he començat a legir i fer.Vos deixe la recepta per si en voleu fer.No perguem la tradicció...recuperem-la!

INGREDIENTS

-1KG DE FARINA
-3 OUS
-UNA QUARTA DE SUCRE
-4 NEULES
-100G DE RENT
-OLI( GOTET DE VI, per als mes joves got de tallat)
-AIGUA(GOTET DE VI)

ELABORACIÓ:

Escalfeu l'aigua i desfeu-hi el rent.
afegiu els ous, el sucre i la farina, mesclant-ho i pastant-ho.
Deixeu-ho fer bo tapant-ho amb un tovalló-.
Repasteu la massa i dividiu-la en boles iguals pero noles aplaneu fins que no estiguen totes.
Aplaneu-les damunt de les neules i poseu-li les anous i les ametles.
Banyeu amb un pinzell la superficie de la fogassa i per damunt poseu el sucre.
Poseu-les alforn fort i calent durant mitja hora.

BON PROFIT!

4 comentaris:

  1. Vicent, en comptes d'aigua, no serà aiguardent?
    A casa (i jo crec que a quasi totes les cases vallaïnes)sempre posàvem una xorradeta de cassalla, eixa que duien quasi de contraban d'Aielo.
    També un grapadet de panses per dins la pasta. Després, canviàvem part del sucre per mel, cosa que feia que la pasta s'apegara com un dimoni però amb l'oli t'ho popies desllapissar prou be i les fogasses eixien molt més bones...

    ResponElimina
  2. sí Paco!Confirmat!La casalla també la podem utilitzar per banyar les fogases per damunt.Estan mes bones!I si...apeegalosa a mes no poder...hahahaha!

    ResponElimina
  3. Ah!!! Jo he gastat anys eixe llibre per a fer els arrossos!! El tinc ple d'oli encara, de tant d'estar per la cuïna del vell pis d'estudiants!

    ResponElimina