LA ROTONDA DE L'OLIVERA

Sempre se’m fa pesat anar a treballar per la nacional: semàfors, bonys per reduir la velocitat, rotondes...En aquella rotonda de l’eixida de la ciutat hi ha una olivera centenària que van dur d'un bancal mil•lenari de terres endins. La mar li ha donat ales i ha enlairat les seues branques al cel.

Les vesprades d’octubre, desprès de dinar, els uelos ixen de passeig al sol: Cami ral, pla d'en boet o passeig del collao.
Aquell home era de d'un poblet de Jaen. Li deien Pepe. tenia 83 anys. Quan la dona va faltar, va vindre a viure a la ciutat. D'aixó ja feia 10 anys.

Era una vesprada d'entre setmana de primers d'octubre, cap a les tres i jo ixia de casa camí de la feina. Per anar a buscar la nacional cal passar per un seguici de rotondes. La rotonda de l'olivera n’és una. Verd, primera..aquell dia l'olivera de la rotonda no estava sola, aquell uelo que havia tingut que deixar la seua vida en el poblet i vindre a ciutat, estava agarrant les olives verdes i tirant-les al cabasset que portava.
Vaig tornar a fer la rotonda i vaig agarrar la primera ixida per aparcar. Al acostar-me l'home em va mirar i va continuar, esta vegada amb mes bon ritme, com si li anés la vida amb alló.
-Son per adobar- hem va dir.
Vaig seure amb ell i vam conversar obertament. Ell hem va explicar com adoben les olives a Jaen i jo li vaig explicar com fem nosaltres les olives de sosa.

Cada octubre Pepe cull les olives de l’olivera de la rotonda per adobar-les a casa i ho fa des de que va vendre les oliveres que tenia al poble i va abandonar la vida que segueix el pas de la natura i els seus temps: la vida dels llauradors.