dissabte, 15 de maig de 2010

La botija

Posted by Picasa


Penjant de la paret amb una corda d'espart que el temps i el pas de les mans ha ennegrit, la botija:tot un símbol dels llauradors valencians. Una definició de la botija, seria:femella del botijo.Recipient per contenir líquids(principalment aigua)amb forma de mitja esfera, amb dues anses als costats, una entrada ampla per al líquid a la part de dalt i un orifici mes xicotet i empinat per beure.

Tinc guardat el bell record de la caseta del pla d’allà baix(es la forma que tinguem de diferenciar una caseta de l'altra)allí anàvem menys voltes, perquè el bancal, desprès de molts anys donant collites l’havíem deixat de treballar i estava erm. Anàvem sobretot en estiu, de bon mati, a collir figues. Abans que anaren els pardals i els pardalots espavilats. També anàvem en hivern a collir taronges imperials i llimes.
Teníem una clau gran i antiga que obria la porta. A mi m'agradava l'olor a tancat que feia la caseta. M'entretenia vegent tots els objectes que es mantenien intactes pel pas del temps. Hi havien tres que m'encisaven pel seu misticisme:una forca que li faltava una punta, una granera de bruc i una botija que li faltava una ansa.
M'auela tenia la botija com un dels objectes que la lligaven a ma uelo, i sempre em deia:esta botija era de ta uelo, i passava un xicotet silenci enyorador.
L’omplíem d'aigua de la cisterna i deixàvem que tocara el cul en l'aigua, penjada de la corda d'espart...que fresqueta!per mi era la millor aigua del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada