dijous, 13 de maig de 2010

Els nugols


Trona i rellampega. Justament a començat a ploure ara, quan tots els xiquets ixen de l'escola i les mares i pares van a buscar-los. Des del balco de casa mire la processo de paraigües i cotxes. Per damunt les teulades, florides de raïm de pastor, veig la negror dels nugols que arriben des de les cinc sènies.
Ara plou en mes força. S'esta agarrant. M'en vaig al balco de darrere i veig les gotes fent bombolles en un basal del jardí...encara plourà mes.

M'encanta vore ploure. Recorde les primaveres que sopàvem al pla...que bones estaven les favetes tendres ofegaetes!Al final de la vesprada, sovint arribaven tronades pel ponent i ma mare i jo analitzàvem l’evolució dels nugols, el camí que feien per la solana i inclús calculàvem el temps que tardarien a arribar fins on estàvem. Era fascinant, la capacitat que tenia (i te) ma mare de fer-nos part de la natura de valorar-la i respectar-la. Recorde que pujàvem al balco de la caseta i deia:veus aquella blancoreta pel barranc de tarrassos, això es aigua i en 5 minuts la tinguem ací. Alhora veiem rellampegar pel tossal i em deia,en Aielo esta ploguent o veiem un nugol molt blanc i em deia ixe nugol porta pedra. I si, així era, portava pedra.

Hi han tants nugols com planetes a l'univers, però els llauradors del nostre camp, han sabut diferenciar-los i posar-los noms:la gavatxa,el bouet roig, isidoro...i un llarg etcètera. També, els nostres llauradors,han dedicat temps a fixar-se amb la lluna i els animals i relaciona-ho amb la predicció de l'oratge. Tot un mon que la societat del consum i l’estrès a deixat de banda.
Jo em crec afortunat, perquè encara tinc la sort, quan baixe al poble, de poder compartir, amb ma mare, aquestes variacions atmosfèriques mentre desgranem,junts,les faves tendres pel sopar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada