divendres, 4 de març de 2011

LA FARCOL

L'hivern ens omplia de fum de llenya els carrers, al ixir de la fàbrica, el fred ens tallava en cada cantó. Arribar a ca ma mare després de treballar era una recompensa. Obrir la porta i olorar el sopar a mig fer...farcol, carxofes fregides o tortilleta de faves i alls tendres...mmm!Seure a vora l'estufa de llenya i conversar en mon pare lenta i placidament. Acaronar el gat amb les mans encara polsoses de la fàbrica...
Treballar en el poble em portava a sentir certes coses que ara he après a valorar, que ara passat els anys rememore constantment.

Hui he fet farcol ofegaeta com la fa ma mare, amb pebre roig. Necessitava tornar a sentir la recompensa de tornar a casa desprès de treballar, necessitava escoltar la veu de mon pare, i vore a ma mare fer el sopar d'esquena a nosaltres. Necessitava sentir que els Kilòmetres que ens separen, nomes son aixó, kilòmetres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada