Em trobe en el desert nuu de la llunyania
De tenir-te tant present cada dia,
De la por a pedre els detalls dels teus contorns,
De voler abraçar
Els teus silencis
Les teus penes…
De cercar-te pels carrers de la ciutat
i trobar-te amagada darrere del meu cor…
de saber que mai mes deixare de recordar-te
ni de dibuixar-te cada capvespre
ni de dissenyar els teus instants de pau
ni d’arranjar els nuvols ataronjats que s’apilen al teu cel…
En algun lloc lluny del meu poble.Setembre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada