LA BOLSETA D'AIGUA CALENTA

Trona i rellampega. A l'eixir d'escola, la foscor ja ompli els bancals d'oliveres i la saraella es un pou fosc on nomes es distingeixen la remor de l'aigua i la blancoreta de la bromera salada per damunt les pedres. Els xiquets ixim pitant de l'escola com xicotetes espurnes en la llar de foc.

A casa la meua germana ja ma preparat el berenar, un tros de pa amb tonyineta i un raig d'oli, d'eixe finet,finet de les oliveres blanquetes del pla.(sempre demanava olivetes de pot pa acompanyar, però poques voltes me’n posava).
Cada dia, era agarrar el berenar i fugir corrent a buscar als meus amics: Rai i Joan em pillaven mes prop, junts anàvem a fer cabanyes als ametlers dels bancals erms que, desconcertats pel clima, començaven a florir.

Aquell dia la pluja ens va pillar per sorpresa en la placeta dels columpios, tota la vesprà havia estat amenaçant per la serra d'Engra amb aquells núvols grossos i negres. Tots tres vam fugir corrent, cadascú a sa casa.
Al arribar a casa mon pare, ma mare i la meua germana major encara no havien tornat de treballar. La meua germana Gràcia i jo ens vam posar a fer feina de l'escola, arraulits a l'estufa de llum (aquella de barretes que encara esta per ca ma mare)per que se’ns havia acabat la llenya i no podíem encendre el foc. Els trons i rellampecs cada vegada eren mes forts i l'aigua queia amb força.
Quan vaig sentir el pito de les set de ca cerdà vaig pensar:
- No faltava molt per estar tots a casa i fer el sopar i a mi encara em falta acabar matemàtiques...uf!

Mon pare va arribar amb un saquet de llenya i ens va encendre el foc. Mentre ma mare despellorfava unes carxofes per sopar.

Plof!de sobte,la llum se’n va anar. Ma mare va traure els trossets de ciri que ens havien sobrat de la processó de la pujà i els va encendre.

Aquella nit vam sopar amb llum de ciri, no vam vore la tele, vam jugar al parxís, al set i mig i al cinquet, entre el crepitar de la llenya i el soroll de les gotes de pluja picant en la teulada.

Al arribar al llit i posar-nos el pijama la geloreta ens aborronava l'esquena,però ma mare, tan mare com es, ens va posar una bolseta d'aigua calenta a cadascú entre la manteta i el llençol i ens va contar el conte de la raboseta i el compare llop.