divendres, 16 de setembre de 2011

L'ALMERLA*

I tenia que ser jo el que anara a per les mantes i els sacs...no hi havia altre no!
No m'agradava gens anar a buscar coses al quartet de les eines de baix l'escala. Era fosc i feia olor a cabàs de goma i sofre. Però no hi havia mes remei, m'havia tocat.
Desprès de les festes i amb molt poca motivació de fer qualsevol feina del bancal, anàvem tota la família, a l'almerla (a collir ametles, vaja!)
Els primers dies de Setembre, encara feia calor. I no hi havia deu que, de bon matí, aguantara la basca que feia. Pareixia que tota la calor de l'agost s'haguera concentrat en un dia i ara ens queia al damunt, com una bassa d'oli.

Les canyes, les mantes, els sacs, els cabaçets i ma mare, mon pare, les meues germanes, ma uela i jo, amb disfresses varies, de cara als ametlers i ells de cara a nosaltres.
Sobre tindre tots els ametlers en el marge i matar-nos a bacs per aconseguir fer la feina com deu mana, ens organitzàvem be: mentres uns plegaven amb les mans les que hi havien al terra i les tiraven als cabaçets, altres estenien mantes i amb les canyes anaven tirant les ametles mes altes...
El matí passava molt poc a poc i em recordava a la processó de la pujà del cristo: lenta, llarga, parsimoniosa...

-Quants ametlers falten per acabar?

-En acabar esta i dos mes a dinar.

Haviem parat a esmorzar, però abans que m’hagués acabat l’últim tros de la coca de pemintó i tomaca, ma uela ja marcava el ritme i deia:

-Vaaaa xiquets, que son corrent 12:00 i encara mon queden unes quantes!

Jo ja sabia que quan ma uela dia, corrent dotze, volia dir que passaven uns minuts de les 11:00!

En acabar, amb la fam accentuada, el monyo ple de fulles impertinents i l'esquena plena de rascaes de branques d'ametler rebordonides, ens tocava lligar i carregar els sacs fins la caseta.

Al tornar,  ma uela, mes ampla que llarga,amant de la terra com es,deia:

-Quina collita! enguany asgarros- mirant a mon pare que reia- asgarros Vicent!lo que jo el diga!

I seguia ara dirigint-se a mi:

-Ala!veus Vicen, faena feta no destorba.

Vaig somriure convençut i satisfet que la feina s'havia acabat, fins el desembre que vindria l'oliva. I de sobte, em va replicar:

-Ara dinem, una becaeta i desprès ens posem a descorfar-les!



*Almerla, armerla,ametlla,amel·la....son variants de la paraula ametla i varien en cada lloc.tenen el mateix significat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada