Pensava que els grills del jardí havien arribat tard. Les ultimes nits de calor les estan aprofitant per buscar la parella, que esta perduda dins d'un niu de terra i jo els seguisc amb la mirada, des de l'altra part de la finestra, nomes amb la llum de l'ordinador que, com jo, no vol anar a dormir.
Els dies de setembre son força cansats, la gent arrossega la rutina al rostre i les nits son nomes per als amics del silenci i els noctàmbuls que embriagats i plens de goig passegen pel carrer.
Em deixe portar pel so insistent del grill, mentre escolte Fade and then return (desaparèixer i desprès tornar) de William Ftzsimmons. El millor moment del dia, trobar-se amb un mateix i pensar, pensar, pensar...imaginar...
Al arribar al punt, de no saturar-me de pensaments, puge l'escala i la veig baix dels llençols dormint.
Com el grill mascle,però sense fer soroll, la busque i la trobe amagada en el seu niu de son; Es quan aprofite, sense despertar-la, per abraçar-la i estimar-la com mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada