dimarts, 2 de novembre de 2010

Vimetisme



Creuràs que he perdut el rerefons de la matinada, però ara cauen trossos de cel a dins de casa i venen veus del carrer que em desfan la son.

Creuràs que me'n aniré sense dir-te quins solcs llauraré mentre m’allunye i quants capvespres t’he estimat ofegat en tristors d’amors humans.

Creuràs que no conte les passes que faig cada cop,al anar-me’n, per desprès saber xafar una altre cop, les petjades que em porten vers tu!

En algun lloc lluny del meu poble.Hivern de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada