divendres, 19 de novembre de 2010

REMOR D'ESTIU

Creixen llunes grogues i el setembre m’embolcalla en la seua brisa vespertina.
Els núvols han deixat que el sol marxe a un altre paradís mes precís i estèril
ací ens han deixat nomes remor d’ocells migratoris i camps dispostos per la sembra.

Terallines de vímet pels ulls i arena fina als peus. El mes ens cau damunt amb els matins descol•locats de llum i hores.

Ens pengen fotos de carrers encesos de ponent i de cadiretes de boga noctàmbules en les portes.
Ens pengen i es despengen drings de llum baix de l’aigua de la basa i pits i besos i esquenes nues.

Ens pengen dies llargs i nits curtes.

Ens pengen i ens despengen sense dir-ho a ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada