diumenge, 18 de juliol de 2010

la cambra de ca ma uela

 

4 comentaris:

  1. Un calfred ha recorregut la meua esquena al vore la cambra de la teua iaia. M'han vingut records de la cambra dels meus iaios on encara hi ha atifells i altres restes del passat, on encara puc vore enganxada la seua ànima i en fan sentir-los més aprop.

    ResponElimina
  2. Missatge per a AMICDELSLLIBRES; per no poder-lo publicar de forma anònima al seu bloc i en referència al seu darrer article:

    Com a mestra, t'agraixc de debó la temàtica d'aquest article, i pense que el seu objectiu, la tasca familiar d'inclusió en la societat, és una tasca compartida, en aquest cas, entre l'escola i la família.
    Anime als lectors a compartir aquestá visió integradora, especialment si es tracta de pares i mares de xiquets en la primera etapa de socialització i pense que junts, família, escola i societat, podem fer un món millor, sense prejudicis, sobretot pensant en exemples, com aquest, de xiquets i xiquetes víctimes del seu entorn i sense cap culpabilitat.
    PODRIEM HAVER SUGUT TOTS.
    Et felicite per la reflexió!
    Gràcies des del món educatiu!

    ResponElimina
  3. Vicent, m'agradaria poder llegir un article teu, més extens, sobre la cambra de ta uela. Estaria molt, molt interessant recordar els indrets de les estances d'aquell temps!

    Gràcies

    ResponElimina
  4. jo hi vist treballar amb aquesta cambra.....
    devant les conilleres i el cavall del teu avi
    quant de temps.......

    ResponElimina