La festa en l'heretat

Allí tenien una gramola molt antiga que l'amo els havia deixat i que ells feien sonar en les festes d'aniversari i els sants. Tenien alguns discos d'Antonio Machin, de Gardel i alguns altres d'himnes de la república, que algun dia els xiquets d’amagades havien fet sonar a tota veu, inconscients del perill que aixó suposava.
Tenien també, cànters buits que feien sonar amb una espardenya vella i un guitarró desafinat que algú va comprar en valència en acabar el servei militar.
No faltava la festa en les heretats. Sempre hi havia un sant, un naixement o un casament que celebrar. Entre els bunyols i el sucre, entre el cacau i el tramús i algun barrejat que altre, la musica i els cants eixien espontàniament i divertien al personal que allí es congregava.

L'altre dia parlava en ma uela Ramoneta, i m'explicava que antigament en les heretats es muntaven grans festes. Em deia que recordava molts dinars a l’ombra de les carrasques que s'allargaven fins la nit entre glop i glop de cafè licor i barrejat.
- uuui!Aixó sempre portava pirri-em deia- feien apostes, cantaven, algun atrevit improvisava un teatret o una versà..., ens devertiem molt.

Em va contar l'aposta que un dia va fer el seu germà en un dinar amb els seus amics:

-Pos desprès d'haver acabat amb el vi i amb tot el cafè licor que havia fet jo la vespra, va saltar uno i li va dir al meu germà: a que no vas al galliner i li arranques en un mos la cresta al pollastre...i tots vinga la risa, ala que exagerats que sou els vaig dir. Pero el meu germà, que no en pensa una i ja l'esta fent, s'alça en un bot de la cadira, va al gallines i li pega un mos a la cresta del pollastre i li l’arranca...mare meua quina arjama es va muntar...mare meua, quina arjama...ai...d'aixó m'enrecorde com si fora hui...claret,claret-