Ma uela encara te en els llavis, la mel de les bacores del campello, ho recorda constantment en arribar Sant Joan. Amb 95 anys, te viu el record dels sabors i olors del passat, els que l'han marcat en la vida i han anat deixant petjada en la seua anima.
Ja fa uns quants anys, mon pare, que també havia sentit parlar dels fruits de la bacorera del campello,va decidir plantar-ne una, filla d'esta, en el pla.
Com mana la tradició i conta la llegenda màgica, si plantes una rama de figuera o bacorera la nit de sant Joan, aconsegueixes que s'agarre i faça arrel. Si no ho fas aquesta nit,per contra,no agarra i mor. Doncs mon pare aixina ho va fer i tal i com diu la llegenda, va agarrar i va fer arrel. El que no saben es que haguera passat si ho hagués fet un altre dia...
A casa, sempre tinguem la tradició de celebrar tots els rituals de bona sort i enamorament de la nit de sant Joan: ficar un poval d'aigua al ras durant la nit per rentar-nos al mati la cara, creïlles o cebes baix del llit per tindre abundància durant l'any, cabells en plats d'aigua al ras per descobrir l'enamorat o enamorada, collir algunes herbes durant la nit per fer remeis casolans...
Per a mi, aquestes coses, les mes xicotetes, son les que ens fan grans, ens donen esperança i ens alimenten l'anima, així com a ma uela, l'alimenten els records que te de les bacores del campello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada