Una polseguera de terra roja s'alçava darrere de la muleta. El sol ens banyava l'esquena amb suor. Les espardenyes de careta avançaven a pas lent enfonsant-se en la terra, mentre les cuetes de rastrell ens seguien corrent espavilades pel solc. Mon pare feia els cavallons amb la mula i jo refeia les puntes i les vores amb l'aixada.
La junça i les verdolagues ens guanyaven la batalla cada setmana,sobretot la junça que tornava a eixir al sendemà, però nosaltres no ens rendíem...
La calma venia quan el motor de la muleta parava i tornàvem a escoltar el cant dels verderols, cagarneres i gafarrons. Ens traiem el barret de palla(aquell que varem comprar en la fira de Xàtiva) i ens regalimaven les gotes de l'esforç pel front.
-fumem o que?-em deia mon pare
Jo no fumava, però sabia que en el vocabulari del llaurador,fumar significava parar a descansar, beure aigua del botijo i liar un cigarret per fumar(si es que fumaves)
Repreníem la faena, ja en vistes al dinar:Paella d'estiu en bajoqueta i fesols de la pelailla, aigua fresca i vi, meló d'alger i per rematar els postres...coca de llanda i llimo.
El dinar ens portava a la sesta i als contes que ma mare contava als mes xicotets el del mig pollet i el de la raboseta i el compare llop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada