Antigament podíem vore, tomaques,nyores i ditets que penjaven de les finestres de les cases solejades.
Ametles,anous i faves que s'estenien en els terrats plens de sol.
Al recer de les cambres ventilades, penjaven melons de tot l'any, fulles de tabac i espigues de panís.
En el rebost i les covetes fresques embotits de la matança,oli en gerres de fang i olives adobant-se.
L’altre dia,mentre tots feien la siesta i jo em passejava pel jardi, vaig vore damunt de la bassa, a ple sol,una llanda per al forn plena d’ametles pelades assecant-se.Vaig suposar que eren per a fer les pastes de la comunio de la meus neboda(...rollets de flora mmm que bons!)Al terra damunt d'una tela de sac, hi havien faves granades que mon pare havia estes al sol per poder, a la tardor, menjar-nos-les bullides en herba sana i ditet.
Dins de la caseta, en la part mes fresca, hi havien panotxes de panís lligades a manolls i penjades del sostre i faves cosides amb fil de coto per fer llavor. En la paret del fons, on el sol no pega mai: rames de llorer, betònica i espígol
Acabe d’enrecordar-me que a casa tinc un saquet d’anous i ametles de l’any passat i encara no les he trencat, ni les he bollit per pelar-les...en canvi si que vaig anar al supermercat a comprar-ne!!!!
Vaig a buscar el martell!
En esta moderna societat, pevaleix la cultura de l'oci i el temps lliure. El nostre temps és massa valuós per perdre'l trencant ametles, recollint romaní, timó o pebrella. Ens resulta més pràctic anar al mercat a compar-les. Encara que en tinguem a casa o a l'horta o sols hi haja que anar a la muntanya per collir-les.
ResponEliminaSom diferents als nostres avantpassats.