dimarts, 13 de març de 2012

LA REFORMA LABORAL I LES CISTELLERES DE LA COL COPÀ.

Mira per on, que aquest cap de setmana, m'ha pegat per preguntar per cançons d'abans i entre ma mare i ma uela m'han tret i m'han cantat esta lletra tan antiga i a la vegada tant actual...(la transcric amb les mateixes paraules)

Vallà esta plena d'egoistes
i entre mig s'ha clavat un salaurero
que en  compte de vendre peix
lluç, molls i rajà.
s'ha clavat en les dones de Vallà.


Cistelleres valladines feu-se una gran societat
que ací de lladres estem farts.
digueu-li a ixe salaurero que no aprofita per a pare
i menos per abogat.


Cistelleres valladines les huit hores demaneu
que vos pugen les cistelles
i que a l'estació no aneu.


Cistelleres digueu-li a ixe xatot
que el taller d'ell vos importa poc.
vos dien que el turno llevarien
i a costa d'estar paraes
vos han llevat la mitat.


I una frase d'una altra:

Esta es la col, la col copà
que ningú vol...
...si ens la feren en ensalà encara mos la minjariem.


Dins del contex laboral de la primera mitat del segle XX van haver molts canvis.En el nostre poble les dones cistelleres, van ser les grans protagonistes.La feina de cistellera era dura: Triaven el vimet per fer les cistelles, el blanquejaven amb sofre i els divendres les portaven,elles mateixa, a l'estació. Ixe dia no cobraven.Tanta feina i impulsades pels canvis socials de l'època i l'aparició dels sindicats, van fer naixer cançons critiques.
Es molt interessant, l'aparició de personatges de l'època. El salaurero, que venia salaures i segons ma uela era algo de l'ajuntament, i el Xatot que seria de la família dels xatos i seria l'amo del taller.


Si alguna persona familiar descendent d'aquestes persones es sent ofesa, demane disculpes de bestreta.La meua intenció, no es altra, que ser fidel a la història de la gent que ens envolta.

1 comentari:

  1. Molt bona manera de recordar el passat valladí i el món laboral, Vicent. Ma mare la cantava mentre teixia. Però cantava, si no recorde malament:
    "Que vos pugen les cistelles,
    que vos lleven el paper"

    em va pel cap que això del "paper" no era en sentit literal sinó que era dur les cistelles al taller o a l'estació, pregunteu a les dones, que segur que elles se'n recorden.

    També parlaven de les que s'ensenyaven unes a altres, totes sabien qui havia estat "la seua mestra" en el taller i es tenien molt d'afecte.

    ResponElimina