dimarts, 24 de gener del 2012

GARDEL i LA XARRERA (A COMPRAR 1)

Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras

La veu del polisero, pel bando, ens desperta anunciant-nos les ofertes del peix de ca Donisio.
-Atenció, atenció:, qui vullga comprar tota classe de peix, aladroc,sardina, lluç, llucet, gamba, gambó acudirà a la pescateria dels germans lluc!-i ho tornaven repetir..
Ma mare, cada matí de divendres que no hi ha escola, ens obri la finestra de l'habitació i ens canta per despertar-nos cançons del Machín, de Gardel..
-El dia que me quieras...lalala
I el sol despunta pel terrat de ca ma tia  Carmen i jo des del llit mig endormiscat, veig els xeus embogir per les teules...
Quan m'he alçat, mon pare ja entra per la porta amb un cabasset de llenya menuda per encendre i un grapat de pinyes:
-bon dia!que vos s'han apegat els llençols...xeeee!qui dorm no viu!
-Bon dia- li conteste mig embeulat.
-La gateta del pla, ja ha criat!En he vist quatre o cinc aixina rallaets.
-Jo vull vore-los!

Hui, que no hi ha escola i mon pare no treballa, l'esmorzar es bo de veritat. Ma mare ens ha preparat rosquetes de pa passaetes per ou i pa sucar: xocolate..mmm!
Mon pare, que ja fa hores que corre pel mòn, prefereix esmorzar un tros de pa amb formatge, i mentre ell va tallant formatge i pa, amb eixa navalleta que te tan bona, nosaltres anem sucant sense parar les rosquetes al xocolate.
En esmorzar, ma mare i jo, anem al mercat a comprar. Ma mare no te carro amb rodes, hi ha dones que si que en porten, però nosaltres com la majoria, anem amb un cabasset de palma. Al pujar cap al economato ens creuem amb mes veïnes que van i venen del mercat. Els comentaris de les dones al creuar-se son el que mes m'agrada:
-Ja vens carregà!Xica, hui si que has matinat. Que tens convidats?
-Ai pos que venen els meus consogres demà a dinar i vull fer una paelleta!

I l'altra que passa:
-Hui si que vas ben acompanyà!que es el xicotet?
-Si, el xicotet de la casa.
I mes avant:
-Queee, com està ta mare?
-Pos encara està en l'hospital.
-encara està ingressà?
-Demà ja la porten a casa. I mos han donat pa l'especialista d’ací dos mesos, pa vore si li fan mes proves per que la cosa no millora..i veges tu!quin bolet!
-Això es paciència...las cosas de palasio van despasio.
 ...
Encara no hem arribat ni a ca Elida i jo ja estic cansat de tanta xarrera i li dic a ma mare que avance i no s'entretinga que desprès vull anar al pla a vore els gatets.

3 comentaris:

  1. La retafila de peix que jo recorde: sépia, sepió, gamba, rojos, meró, lluç, bobo, aladroc, xampinyó,...
    Segur que la recorde amb incorreccions i a més falten peixos, algú en pot afeguir?

    ResponElimina
  2. JO ara ja no me'n recorde però ma mare i ma uela sempre em conten que quan era molt xicoteta i encara quasi no parlava, amb un o dos anyets, em sabia tot el bando del peix i a les dones els feia molta gràcia sentir a una xiqueta tan xicoteta recitant-lo!

    ResponElimina