dimarts, 10 de gener de 2012

EL NADAL AMB ELS QUE NO ESTAN

Cançó recomanada: http://www.youtube.com/watch?v=7Ru9hvRAirY

Desprès de dinar, els torrons , els pastissets de moniato, les neules, el cafè licor de ma tia i l'herbero, ens reblien l'estomac i posaven la guinda al dinar de nadal.Les converses, els somriures i les nadales...
Pel matí,abans de dinar, havia decidit anar a veure els meus, que no estan, al cementeri i trobar allò que de vegades ens falta i no ho trobem enlloc. Volia ensenyar-li a Anna, aquelles persones que no havia tingut l'oportunitat de conèixer i que estaven en el meu ideari vital. Volia que li posara cara, nom i cognoms a les històries, que de vegades li explique.
Buscant al meu besavi vaig veure moltes cares conegudes, massa. I com un flash em van passar moltes històries de la infància que havia oblidat: converses vora el foc, diumenges de rams, estius en la bassa... 
Anna llegia el retaule del monument als morts de la guerra i jo mentri mentres divagava sol amb silenci pels meus pensaments de xiquet...

Enguany, baixar al poble per nadal ha sigut molt mes. Enguany he viscut moments amb els que estan i amb els que no estan. Per que de vegades, encara que siga per un instant, cal reviure els bons i no tant bons moments del passat.



2 comentaris:

  1. Breu aquesta vegada però contundent com sempre. Com una patada a l'estómac quan ja has baixat la guardia.

    ResponElimina
  2. Completament compartit el sentiment, Vicent.
    No m'agrada gens anar al cementeri, m'agrada més mirar el Tossal des de la terrassa de casa per no deixar de reviure tantes coses i recordar els moments més alegres

    Una cançó que segur que coneixeràs dels Antònia Font, ara en la versió dels The new Raemon, per anar agafant més ritme!!
    http://www.youtube.com/watch?v=6G858hy_Cs4

    però clar, l'original al Liceu no té preu:
    http://www.youtube.com/watch?v=8lLDvHFi8HU&feature=related

    així pots triar la que et vaja millor en cada moment

    ResponElimina