dimarts, 22 de novembre de 2011

BAIX LA PLUJA DE LA NIT

Hem acabat de sopar i ens hem tombat en el sofà a pair una miqueta el sopar, abans d'anar a dormir. Mentre Anna i la gosseta començaven a aclucar els ulls i s’introduïen en el son mes profund, jo he agarrat aquell bell llibre que em va regalar un bon amic, fa unes setmanes: Pagèsiques del Santpolenc Perejaume. Senzillament memorable. El rerefons dels textos i la pluja que no deixa de caure, em transporta a divagar per les serres del Montnegre i imagine els turons i les carenes baix la intensa pluja i la foscor de la nit...
Passen les hores i no puc dormir. Anna ja fa estona que ha pujat a dormir i a somniar. No para de ploure. De fet, ja fa dies que ho fa i la terra ja no vol beure mes.
Com una atracció vital i inconscient, la meua ment va divagant i acabe pensant en la conversa de telèfon que hem tingut ma mare i jo, abans de sopar. Ja feia dies que no parlàvem. Potser hui, la pluja ens ha portat a fer-ho. El que ens passa, potser, es que sempre que l'oratge es gira, i el cel cau amb força, ens enrecordem, dels dies de tronades que compartíem, com caçadors de pluja o meteoròlegs rurals, en el Pla.
Ens encantava veure ploure, i si ho feia amb força, encara mes. Quan plovia, el mon es parava i tots eixíem a veure ploure,mentre ma uela aclamava tots els santets del cel:
-Sant Antoni gloriós, santa Bàrbara "bendita"...
Quins records tan grans que em venen ara, quan amb la perspectiva dels anys i la distància t'ensenya a valorar les coses mes xicotetes i especials...

Son les 12:30  ben tocades, i he decidit eixir a passejar, baix la pluja, per poder tocar mes de prop, aquells records que ara em desvetllen . 
No hi ha ningú al carrer. Plou, plou i plou. Vaig fins a la passarel·la de fusta a vore la riera com vessa, fosca i imponent, dins de la mar. Cada vegada plou mes, però a mi no m'importa ans al contrari, m'allibera.
La riera creix per moments: musicalment sorollosa, vitalment agressiva, sensualment atractiva...

Per uns moments, tot a parat, dins meu. M'he quedat baix la pluja immòbil, sol, nuu de pensaments estèrils i he pensat, que es ací, en l'aigua que corre per la riera, en els rellampecs i els trons, on em trobe a mi mateix i on trobe allò, que m'uneix a ma mare i que guardaré per sempre: la passió per les coses petites.



Cançó recomanada per llegir el textJana Hunter – A Goblin, a Goblin

2 comentaris:

  1. "Santa Bàrbera va pel camp
    buscant a l'Espirit Sant..."
    A ta casa no ho resàveu?

    ResponElimina
  2. Sisisisisi!aixina era Paco...no m'enrecordava.

    ResponElimina