Torne de treballar camí de casa. La C32 es una serp que talla el maresme pel mig i jo i el cansament seguim, abatuts, el seu llom. La radio s'ha desintonitzat i sona, sorprenentment, Unicornio de Silvio Rodriguez. Puge el volum i baixe les finestres: olor a sal i perfums de saó... Em venen tantes coses al cap!
Ara que el sol s'enfonsa darrere Collserola i cau el dia entre pins i piteres, entre muntanyes de sauló desconegudes.
Ara que la vall de Golinons es fosca i les ones trenquen amb força, en la platja de can Villar...
Ara que imagine la lluna, pentinat el nostre tossal i les copes de vi lluint vora algun foc...
Ara que la tardor es mes que una estació per desfullar l'anima i trobar allò que vam deixar en el calaix...
Ara, amics, que em venen tantes ganes de retrobar-me amb vosaltres, mentre travesse la riera de sant Pol, cantant a tota veu amb el Silvio Rodriguez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada