divendres, 21 d’octubre de 2011

MES ENLLÀ DEL SEU PAISATGE


Amb aquell posat de pastor, amb ulleres de sol i boina, el tio Manolo el coixo, el del corral del rei, espera a l'hora de dinar, segut en aquell sillonet de canya. El seu gosset i el seu garrot, fidels, l'acompanyen. Els cotxes passen pel seu davant i alguna dona que puja a comprar al mercat el saluda i comenta l'estat de l'oratge. Els últims rajos de l'estiu venen a buscar-lo, mentre ell repassa amb la ment cada tram del terme del poble i imagina com era i com serà ara. 
Havia sigut pastor. I com tot bon pastor, coneix les serres, les valls i les pedres, les coves, els rius i barrancs,les fonts i les clotxes i tots i cadascun dels noms que tenien. Sap, histories de roders i de tempestes. Sap tot el que cal saber dels camps i de la gent de les heretats. Però ara, que amb l'edat la vista li ha minvat, li es imprescindible imaginar totes aquelles serres i valls que havia resseguit, de jove, amb el caminar lent dels pastors.
A la vesprada, quan comença a caure la nit per tarrassos, i la gent torna cansada de les fabriques, algun net va a raonar amb ell i sempre te a ma una frase feta o dita per reforçar el seu argument. Alguna vesprada, he estat amb el meu amic Francesc , que es net seu, escoltant aquelles histories i successos, aquells que no estan en cap llibre, però que ell te viu en el record i m'han encisa't com quan de xiquet, ma mare em contava el conte del mig pollet. Una vegada, conversant, em va dir: no has de negar-li mai a ningú,siga quina siga la seua condició, ni un tros de pa i ni un cigarret.Mai ho he oblidat i seguisc la recomanació fil per randa.

La setmana passada, mentre  les oronetes, de la cambra de sa casa, s'ajunten per emigrar, ell va fer les maletes i va marxar amb elles. Se’n va anar de vacances, mes enllà de les llomes, mes enllà de les serres, mes enllà dels rius i els barrancs. Se'n va anar mes enllà del seu paisatge, deixant-nos un grapat de records i histories memorables, per als que vindran desprès.



Al tio Manolo el coixo, el del corral del rei i a tota la seua família, en especial al meu amic Francesc, per fer de transmissor de sa uelo i per saber apreciar, com ningú,  la grandesa de les seues paraules.

1 comentari: