Ma uela sempre emblanquinava la frontera i el corral ara, a l'estiu, per tindre-ho tot net i lluidor per a festes.Encara hi ha gent que emblanquina en calç i en pinzells grossos de palma, aquells que de xicotet em recordaven a la torxa de l'escultura de la llibertat.
Fa alguns anys, emblanquinar era tot un ritual i de vegades, per desgracia, s'havia de fer abans de l'estiu, quan algun familiar faltava i calia repintar de calç l'habitació, per netejar i purificar. Pintar les fronteres, a l'estiu, era una altra cosa. Era llavar la cara a les cases dels pobres i donar la benvinguda al bon temps, al temps de renaixer i creixer, al temps del foc i la calor.
A mi m'encatava mirar com desfeia la calç amb l'aigua. Els majors ens deien: "no s'arrimeu al poval de la calç que crema!" i com totes les coses que ens prohibien, els xiquets, buscant els riscos de les coses desconegudes i perilloses, romaniem seguts a una distacia prudent, pero amb els ulls fixats a l'espectacle de vore bollir els tarrosos de calç en aigua.
En refredar-se la barreja d'aigua i calç, ja teniem la pintura quallada, i per donar-li mes vida al blanc pur, empraven el blavet:Un concentrat industrial de pintura de color blau.
A l'hora de pintar, el blanc cobria un any mes el blanc vell i tot era com una llum nova del color de la saba de la figuera.I en acabant, s'afegia mes blavet a la pintura fins quedar blau cel i amb aquesta pintura es pintaven els marcs de les finestres.
Sempre havia pensat i preguntat, per que blau i no roig, o verd, o groc...i ningú em donava una resposta.
Fa unes setmanes, entestat en saber mes dels mites i tradicions paganes,obstinat com estic aquests mesos amb la mitologia valenciana, en busca de respostes, vaig fer camí a alguns paratges i masos catalans on les bruixes i bruixots feien de les seues. I allí va ser on vaig trobar vaig trobar resposta.
Resulta que el blau es l'únic color que espanta les bruixes i els mals esperits, i per això la gent d'abans, aferrissada a la creença de les bruixes, els mals d'ull, les malediccions...va començar a pintar els llindars de portes i finestres de blau, per aconseguir així, la protecció contra les desventures.
Hauriem de ser capaços, no nomes de recordar, sino de mantindre viva , d'alguna manera, esta tradició tan nostra.Potser, el blavet, es mes important del que pensem, i es la tradició mes xicoteta que tinguem, però no per això deixa de ser important, ans al contrari, ho es mes.
La meva avia m’explicava que la seva mare creia molt en les bruixes. Deia que per les nits deixava formatge i conyac per a les sorginak, penjava llorer com a protecció i explicava com se li havien aparegut un munt de bruixes en forma de porcs una nit però que al fer la creu varen espantar-se i van fugir.
ResponEliminaN’hi ha moltes d’aquestes mitologies, al País Basc era costum enterrar els morts a dins de casa, sota la cuina i sovint se’ls pregava que fessin algun favor com sants. Fins i tot la lluna es diu Ilargi que vol dir “Llum dels morts” Il –mort, argi –llum.
Son curioses aquestes costums.
Jo tinc una altra explicació, pot ser més terrenal. També, a un viatge al nort d'Àfrica m'explicaren que les finestres les pinten de color blau per espantar insectes.
ResponEliminaÉs veritat, el color blau es considera protector en molts llocs.
ResponEliminaD'ahí també la tradició de vestir als xiquets de blau i a les xiquetes de rosa, que és el color de la carn. He llegit que el costum ve de quan les dones treballaven al camp i se n'emportaven els bebés. Els xiquets tenien més valor social que no les xiquetes i el vestir-los de blau els protegia de les aus de rapinya. És molt fort, veritat?
Quasi en totes les cultures hi ha tradicions que protegeixen els mascles per damunt de les femelles, no sols a la Xina!!
Vestir els xiquets de blau, pintar del mateix color els marcs de finestres i portes, sembla que protegeix de bruixes, esperits roïns, animals (insectes inclosos)..., però no dels estereotips.
I m'encanta llegir-te!!