I desprès de la trona, els carrers s'omplien d'un baf calent i terròs i d'un grapat de formigues voladores.
Per uns moments, tot s'havia parat i ara tornaven a ixir de casa les cadiretes i la gent a la fresca(encara que no en fera molta) i tornaven a escoltar-se els crits dels xiquets jugant pel carrer.
En la cotxera de ca Merejildo, no havien parat i tot seguia com abans de ploure. Triar i arreglar en caixes els albercocs portava faena, a mes a mes, ja estava fent-se hora de sopar i el tràiler que s'emportava el genero ja estava esperant.
A ma uela sempre li donaven un plateret d'albercocs madurs, d'eixos que en la tria apartaven, però que per nosaltres eren els mes dolços.
A poqueta nit,al tornar del pla d'aviar els gossos, passàvem per sa casa a fer-li una visita. Ma mare sempre collia roses i llirs blancs i feia un ram per portar-li.
La trobàvem en la porta de casa oberta de bat a bat i acabant de sopar. Ella ens oferia albercocs i a mi sempre em triava el mes bo i em deia:
-Tasta-ho Vicen, tasta-ho...no provaràs cosa mes dolça!
I jo, Mentre els majors xarraven, esperava al portalet de la porta i aprofitava per assaborir be l'albercoc. En acabant,si veia que la conversa encara anava per a llarg, començava a rascar el pinyol contra la vorera, vigilant de no raspar-me els dits, per fer-li dos forats i convertir-lo en un xiulet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada