dijous, 5 de març del 2015

LA UELA TÉ MANS DE CISTELLERA


L'aigua xoca fort contra el cul del poval i el soroll s'enfuig des del terrat fins la finestra de la meua habitació. Des del llit, mig endormiscat, pense que ma mare esta rentant roba, o amerant la medula per començar la faena, abans no ens alcem. Escolte els estornells que canten i me'ls imagine damunt l'antena de TV que hi ha dalt de ca ma tia Carmen. Veig, sense vore, que hui fa nugol i i tot el cel es gris plata i travessa la vall fins mes enllà de la serra d'engra.
Escolte els passos de ma mare que venen a bon ritme direcció a la meua habitació, jo tanque els ulls i hem faig el dormit:

-Vicen, alçat.ja es hora-diu amb una veu suau.

Passen uns segons de silenci, però note encara la seua presencia, però ara mes aprop:

-Vicen, alçat que faràs tard a escola.

Inmediatament obric els ulls, mentre ella em passa la ma freda de l'aigua, per la galta. Lentament m'arriba l'olor de la medula amerada i sent com la palma de la ma rugosa i aspra, obri el cobertor del llit.

-va alçat, que tens el got de llet en la taula.

I es que ma mare sempre ha treballat amb les mans i el pas dels anys ha fet que les seues mans siguen, per a mi, no nomes un record, mes que això, una signe d'esforç i de treball.Cal posar en valor,  les nostres mares cistelleres ( rollaores, teixidores dis-li com vulgues) que treballaven en casa fins a quines hores, fent faena per poder portar un plat calent a taula. Hem de recordar-ho i explicar-ho als que venen i vindran, per que no es quede en l'oblit.

I es que no canvie per res del mon, les mans de ma mare. No te les mans fines, ni perfumades, però si que tenen delicadesa en el tacte, parsimònia amb els gestos, força en les abraçades, destresa en els quefers,.. i se que sempre podré dir-li a l'Elna amb orgull: la uela te mans de cistellera.

2 comentaris:

  1. Hola Vicent, no ens coneguem però Kike m'ha dit que demà ha quedat amb tu i m'ha comentat que aquest bloc, que alguna vegada he llegit, era teu.

    M'ha agradat molt trobar-me amb aquesta entrada perque estic participant en un projecte a Vallada per a la creació d'un museu del vímet, i per descomptat ara estic més sensible respecte al tema.

    Ens vegem prompte, Susanna

    ResponElimina