EL FERMALLET DE GESMIL

A poqueta nit, quan el sol es pon entre Tarrassos i Boquella la brisa ens alleuja el cos i tot es para. Els bancals de tarongers s'enfosqueixen, les xitxarres detenen el seu cant i donen pas als grills i les lluernes. S'escolten els últims lladrucs dels gossos i la remor cansada de les cabres de Baix còmoda, passar pel camí del Pla. La lluna plena despunta pel tossal i es reflecteix en l'aigua llisa de la bassa.
Des de dins de la caseta ens ve l'olor del sopar: pemintons verds fregits i llomello(se’ns fa la boca aigua, nomes de pensar en l'oliet que queda desprès de fregir-los...)
Mon pare aprofita la tranquil•litat per soltar els gossos(pa que s’astiren les cames).Nosaltres, la meua cosina, que ve per l'estiu a passar uns dies, i jo,hem estat tota la vesprada nadant i estem arrupits com un cigró, ens canviem el banyador i isquem fora a jugar amb els gatets.
Ma uela aprofita l'ultima claror del dia per fer-se un fermallet amb flors de gesmil. Amb una ma, va collint un a un els capollets de gesmil que encara estan tancats i va passant-los per l'agulla imperdible, fins convertir-la en un ramellet xicotet.Desprès se'l penja al coll de la bata i espera a l'endemà per que s'obriguen i facen oloreta a estiu...

Hui ha vingut la meua cosina a casa de visita, tenia ganes de veure-la, xarrant i recordant els estius que passavem junts al pla, ens han vingut molts records al cap:els nius, els viatges en bicicleta, les llargues vesprades nadant en la bassa...i sobretot, la imatge de ma uela fent-se un fermallet de capolls de gesmil.